Aquests dies plana en l’opinió pública comarcal el debat que estan tenint els Ajuntaments del Ripollès sobre la idoneïtat del Consorci Ripollès Desenvolupament (darrerament nomenat Agència de Desenvolupament) com a ens dinamitzador de l’activitat econòmica de la nostra comarca.
No em correspon a mi, com a president de la UIER, entrar en un debat que estan mantenint els Ajuntaments en un pla exclusivament polític màxim quan, tot i que la UIER ha format part del Comitè Executiu i de la Junta Rectora del Consorci des de la seva creació, ningú ens ha demanat la nostra opinió en cap moment, al menys fins avui.
Per nosaltres a la UIER, el debat, el veritable debat transcendental en aquest tema és si el model de l’Agència és el més idoni per acomplir les expectatives que es tenen sobre la seva funcionalitat i eficàcia.
El mateix president de l’Agència deia en un escrit al Ripollès del passat dia 7 (i cito textualment) que “l’objecte principal de l’Agència és el desenvolupament de mesures i accions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa i augmentar la competitivitat i el desenvolupament global de la comarca del Ripollès”.
El debat que estem vivint, no es correspon gens ni mica a una realitat de cohesió i coordinació interorganitzativa i en aquestes circumstàncies es ben probable que la competitivitat i el desenvolupament global de la nostra comarca se’n ressentin.
I això sí que és el que hem d’evitar.
Si la realitat ens mostra que no estem assolint l’objectiu principal de l’Agència de cohesionar i coordinar les actuacions, les capacitats, els esforços i també ( perquè no?) les expectatives, potser el que cal és redefinir el model per acostar-nos a aquest objecte de cohesió i coordinació comarcal que ens pugui mantenir en la línia de competitivitat que necessitem per fer un pas endavant en el progrés de la nostra economia i, amb ella, del nostre confort i del nostre equilibri social.
I és clar que ens interessa més anar junts que separats, però per anar junts necessitem un projecte comú, de consens, que cohesioni i coordini, que potenciï les habilitats, les capacitats i les oportunitats.
Des de la nostra perspectiva el model d’Agència que necessitem s’ha de fonamentar en la elaboració d’aquest projecte de comarca de consens (que no tenim) que ens il·lusioni a tots i en el que tots ens hi sentim inclosos i en la definició d’una estratègia valenta i comuna per a portar-lo a terme, que planifiqui aprofitant i potenciant les habilitats i capacitats de tots per executar les accions que es necessitin, que aconsegueixi els recursos per a aquestes accions ( sigui qui sigui el que s’encarregui de portar-les a terme) i que s’asseguri que el projecte comú avança pel bon camí.
La elaboració d’aquest projecte que ha d’abastar tots els diferents sectors de l’activitat econòmica no serà senzill, ja ho sabem, però s’ha fer sí o sí perquè, sinó, no tindrem punt de partida ni referent comú.
I serà imprescindible que tots hi posem de la nostra part, que ens mostrem sincers en la definició de les nostres necessitats, anhels i expectatives, generosos a l’hora d’entendre les expectatives dels altres i, sobretot, a l’hora de definir les prioritats que caldrà abordar en primer terme (segurament no es podrà fer tot a la vegada) amb un veritable sentit de comarca.
Redefinim el model i siguem rigorosos i conseqüents a l’hora d’establir aquest projecte comú de comarca, oberts i sincers a l’hora d’encarregar les diferents accions per portar-lo a terme i estrictes, participatius i transparents a l’hora de fer-ne el seguiment i de comunicar-ne el progrés.
És clar que la unitat ens donarà més força per a enfrontar els nous temps que ens esperen però sense un projecte comú que la catalitzi, aquesta unitat costarà molt d’assolir.
Ripoll, 26 d’abril de 2.016
Eudald Castells Martí
President de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER)